CIRURGIA vs EL PAS DEL TEMPS

COM CADA DIA m’he llevat a les 7:15 del mati i mentre estava “gaudint” de la meva rutina matinera, (dutxa, cremes per tot i contra tot:per les potes de gall, per la cel·lulitis, per el codi de barres al voltant del llavis, etc.) me n’he enrecordat d’un article que he llegit a la revista ELLE de novembre-2010 a la última pàgina i no he pugut deixar de  somriure mentre m’acabava de posar les pintures de guerra davant del mirall D’AUGMENT (x5 per ser més exactes) doncs sense les ulleres ja no veig ni a un “pijo”.
L’article parla d’una dona que no porta ni botox, ni silicona, ni àcids, i que segons sembla és la rara de l’oficina, doncs te bosses sota els ulls, pell de taronja als malucs i fa mala cara quan ha dormit malament. I què que fagi mala cara! i què que la grevatat fagi la seva feina i el cos ja no pugui lluitar-hi en contra.! i què! Tan raro és aparantar la veritable edad que es té? Doncs no i mil vegades no! L’Adolfo Dominguez deia que l’arruga és bella, llàstima que ho digues per la roba. Les arrugues son signes del pas del temps. Si i què! son signe de que em viscut una vida i que ens han passat coses i que em adquirit sàbiesa i vivències. Potser és que només intento justificar la por que em fan les agulles i l’anestèsia i que com que  és una operació de lliure el·lecció encara em fa més angunia. Suposo que posant-me tantes cremes estic intentant relantizar el pas del temps i que al cap i a la fi no sóc tan diferent de algú que és més valenta que jo. Que i farem!
Join the Conversation

1 Comment

Leave a comment
Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *