I LES PROMESES, QUÈ?

            
       Com cada dia estava fent una ullada als post del blog i m’he adonat que ara fa 7 mesos en vaig un penjar un sobre les promeses i els objectius que ens fem tots a principi d’any i crec que ja és hora de fer-ne balanç.
         Suposo que hi ha un munt d’estudis sobre el tema, però jo us parlo des de la meva pròpia experiència.
        
     En el post us deia que anava al gimnàs i encara hi vaig, fins hi tot m’he apuntat a classes de Pàdel. Continuo vigilant amb el menjar o el que és el mateix continuo menjant sà i continuo gastant la talla 40 de pantalons.
        
     Reconec que ho he aconseguit a base de molta paciència, esforç i MOLT, MOLT autocontrol (no oblidem que la carn és feble i hi ha moltes temptacions). Peró aquest post no és per tirar-me floretes a mi mateixa, sinó que el que us vull explicar es que: al gimnàs i a l’hora que hi vaig jo, tornem a ser els mateixos de sempre, vull dir que dels que  van començar al gener  alguns ja no venen. Tinc amics que es van proposar deixar de fumar i algun (pocs) ho han aconseguit. I dels que es van proposar fer règim, alguns s’han apuntat a famosa dieta Duncan i amb 2 mesos, Kilos fora! Perquè volien resultats ràpids que s’acostava l’estiu….i ho han aconseguit.
     A alguns ens agrada anar pas a pas i d’altres necessiten la immediatesa, reflex de la societat actual on tot va ràpid, rapit, suposo.
    De totes formes, més apressa o més a poc a poc el resultat és el que compte, tot i que en el fons, si ho analitzes bé, també hi hagut un esforç un sacrifici per arribar aconseguir la fita marcada i això és el que val.
    Resumint: una pila de kilòmetres recorreguts amb d’el·líptica, un munt d’espais sense fum, un munt d’amanides, verduretes al vapor, llet de soja, pollastre a la brasa i peix a la planxa…..A VALGUT LA PENA!.
Fins aviat.
Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *