MARES I FILLES

Són les 7:30 del matí i ja he tingut el primer rifi-rafe amb la meva filla, COM CADA DIA.
Les mares i les filles estan destinades a estimarse amb bogeria però de tant que s’estimen estan destinades a no entendres.
 És veritat que les nenes tiren cap els pares, poder perquè amb ells troben el contrapunt a tanta estimació. Les discussions amb el pare sempre porten a algun lloc, amb la mare sempre acaben amb empat, encara que es cridi més i més sovint.  
Normalment, amb la Mare troben al còmplice perfecte per xiuxiuejar dels primers amors, l’ombro perfecte per plorar els primers desenganys i el calaix perfecte per guardar-los algun secret, perquè el Pare d’això no en sap gaire….és un home…i és com tots els homes…..
Però es fan grans, encara bo. Les mares sempre voldríem que fossin petites i amanyagar-les sempre i les filles tenen massa presa per creixa, és com si les mares anéssim caminat i elles amb moto. I com intentis frenar-les ja la tenim liada. Es ben bé que les mares hem de fer  enrevessades filigranes per trobar el terme mig i aconseguir que s’avinguin a la meitat del que volem que fagin i que elles creguin que ho tenen tot. El que us deia,  empat. Ni tu ni jo, com diu la meva filla. I empregunto: algun dia s’acaba tot aquest desori? doncs es veu que si, cap els 18, els 20 o  els 30 anys que ja fan el que els hi dóna la gana, Això diuen les expertes, les àvies i  afeigeixen que després tornen….quan tenen filles. Quin consol, o no! 
Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *