MOLTES GRACIES

El dia 8 de novembre de l’any passat vaig penjar el meu primer article, post o entrada, ara fa 5 mesos.
En aquell moment, en el meu cap hi havia un munt de idees entortolligades que buscaven una sortida, però sempre es trobaven la porta tancada. Fins que un dia vaig sentir la paraula BLOC (aleshores jo l’escrivia així) i la curiositat em cremava. Així que obro l’ordinador i a la barra de cerca de iGoogle vaig fer-li la pregunta: Què és un bloc?
Et violà! Davant els meus ulls s’acabava d’obrir tot un mon…Entro a la Wikipèdia i diu: En informàtica: bloc, blog o bé bitàcola…/… és un diari interactiu personal (fantàstic, vaig pensar) bla, bla, bla…. En cada missatge o article els LECTORS poden escriure missatges…Uf, això em va preocupar…alguna persona que no  coneixia de res, segurament, podia deixar un comentari….Em feia por, respecte i vergonya pensar que totes aquelles bajanades que allí escriuria podrien ser llegides i per protegir-me(com sempre) en el post de benvinguda ho vaig fer saber.
Vaig buscar també, pàgines web de blocs que fossin gratuïts i mitjançant les ajudes i els foros (que  és la manera més ràpida per informar-te, doncs sempre hi ha algú que ja ha tingut el mateix dubte que tu) vaig  aventurar-me a crear el meu primer bloc. Quin nom li poso. No ho tenia clar. Però com que en el cap ja tenia més o menys estructurat el primer post i començava dient: COM CADA DIA, vaig pensar:  nena, aquí tens el nom! 
Jo anava escrivint i penjant articles sobre el meu dia a dia, I vaig començar a penjar fotos, a canviar-ne els colors, a posar i treure etiquetes, etc i així mantenia entretinguda la creativitat. (que bona falta em feia!) …fins hi tot em vaig arribar a oblidar que podia rebre comentaris…Fins que vaig rebre el primer. Ostres! Algú havia trobat el meu blog i s’havia pres la molèstia de deixar-hi un comentari. I sabeu què? EM VA AGRADAR!. I de cop i volta un dia a l’obrir-lo TENIA UN SEGUIDOR! Ah, era el meu marit, en Pep (no sé si se’n va fer gairebé per obligació) però també em va agradar. I un altre dia un altre comentari i un seguidor/a més (ara ja en tinc QUATRE!)
I entro a les estadístiques del meu blog i miro d’on venen les visualitzacions Sorpresa! Espanya, Estats Units, França, Polònia, Canadà,  I  miro quins son els articles més llegits, i quantes visualitzación (738 des que vaig començar) i  sabeu què? Que em fa molta il·lusió.

I és per tot plegat que us en dono LES GRACIES.
Als Seguidors, als que poseu comentaris o simplement als que només hi doneu una ullada. Gracies, Gracies, Gracies. Això em manté viva i he de reconeixer que he trobat la meva vàlvula d’escapament, o el meu punt de focalització que queda com més creatiu.

 Mai m’hauria pensat que m’ho passaria tant bé.
Les paraules només són paraules buides si ningú les diu, si ningú les escolta, si ningú les escriu, si ningú les llegeix.
Arreveure i si la vida et dona llimones, doncs ja saps prenta-la amb sal i tequila. ( i Sant hilari, Sant hilari!)
Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *