Una guspira d’emoció

Hi ha petits instants a la vida que tot i ser del passat en recordar-los encara et fan sentir papallones a la panxa Són aquells que evoques quan et demanen que pensis en coses boniques. I la teva memòria et dur a temps enyorats. L’olor del pastis de xocolata de l’àvia. Aquella primera mirada furtiva a l’hora del pati amb el noi que t’agradava. Aquella tarda d’estiu quan estirada a la proa del vaixell veies com el sol pintava de pampallugues de plata el mar. O quan cada 23 d’abril esperes la rosa estimada, tot i que ja han passat 31 anys des de que el meu amor em va portar la primera.

Records

Aquelles petites coses

No sempre en pots tenir una imatge en paper de cada d’instant, però quan n’aconsegueixes una, a la memòria se li obre tot un món cada cop que la mires… Recordes l’olor a tiarè a l’aire, el xiuxiueig del mar turquesa quan et feia pessigolles als peus, cada granet de sorra blanca que s’enganxava a la pell brillant per d’oli de monï. És el punt i final del somni aconseguit. Aconseguit i que no t’ha defraudat. Que era més del que et podies haver imaginat mai. Que era més que el que haguessis pogut mai veure en un documental de la tele o en algun àlbum de records d’algú altre. Era et teu somni i no el vas trobar ni massa gran ni te l’imaginaves més petit com passa en molts d’altres somnis que quan el tens al davant et sorprenen per culpa de la idealització que n’has fet. El meu somni fou tan gran com me l’imaginava, tant blau com me l’imaginava, tan relaxant com me l’imaginava i tan intents com me l’imaginava. Me’l vaig endur a casa posat a sobre la pell bruna, a la bossa plena de petxines, a la cintura amb el pareo posat i amb un bocí d’arena dins d’un pot de vidre.

tiare_Fotor_Collage

Un somni fet realitat.

I cada cop que obro el portàtil m’envaeix un guspira d’emoció… d’aquella emoció…

 

IMG_3137.JPG

La vida és somni

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *